no tweets, no facebookLlegint La Vanguardia d’ahir em va sorprendre el titular següent Twitter y Facebook, vetados a estrellas del cine y el deporte. La notícia explica que Hollywood se suma a la corrent de les lligues esportives en quan a restringir a les seves estrelles l’ús de les xarxes socials.

La veritat és que desconeixia que en les principals lligues esportives, així com la NBA (bàsquet), NFL (futbol americà) i NHL (hoquei gel) es prohibeixi als jugadors la utilització de Twiter i Facebook des de un temps abans del partit i fins a un cert temps després. Es tracta de períodes de silenci que oscil.len des de la mitja hora a les dues hores. L’objectiu de tot això? evitar desqualificacions dels jugadors cap als seus rivals i als àrbits amb comentaris en calent. Aquests intents per controlar la informació que es publica evidencien, no només la massificació de les xarxes socials, sinó també el poder i la influència que exerceixen en la societat.

Per les lligues esportives, les xarxes socials són un instrument de màrqueting, una via per atorgar valor a la “marca” però també una amanaça per atemptar contra aquesta i fins i tot, la pròpia essència del esport. El director de màrqueting en les xarxes socials de la NHL, Mike Dilorenzo exposa Simplement crec que està en el ADN dels nostres jugadors. En les seves ments no es considera això com a màrqueting, sinó com autopromoció.

I ara, seguint aquesta mateixa línia, les principals productores de Hollywood comencen a veure a les xarxes socials com a una possibe amanaça. Una amanaça que podria atacar directament a la confidencialitat de les seves pel.lícules. Per això, no és d’estranyar que algunes productores hagin incorporat en els contractes dels actors clàusules que prohibeixen trencar la confidencialitat del seu treball en mitjans interactius com les xarxes socials o blogs. Aquesta és la mesura que ha aplicat DreamWorks a Cameron Díaz i Mike Myers, per tal d’evitar que publiquin filtracions sobre la pel.lícula de Shrek.

Les prohibicions i clàusules són una via de control sobre possibles publicacions a les xarxes socials. Publicacions que poden resultar amanaçadores per la imatge d’una lliga esportiva o productora de cinema. Però què me’n dieu de la professionalitat de cada jugador i actor/actriu? La professionalitat consisteix en comprendre i respectar l’essència de cada treball. I en tot cas, l’essència de l’esport és desacreditar públicament al contrincant? Si l’ètica de cadascú atempta contra els principis bàsics de la professió potser el què cal replantejar no és només l’ús de les xarxes socials…