I seguiré parlant de la identitat digital, un tema que (com ja debeu haver notat) em genera curiositat. Pel que fa referència al concepte tradicional de la identitat, aquest implica la presència de l’altre i l’establiment d’un vincle relacional de confrontació que permet fundar les diferències entre un mateix i els altres. No obstant això, avui en dia, no podem pensar el concepte de la identitat en els termes propis tradicionals perquè amb els mitjans de comunicació i sobretot, amb l’aparició d’internet, aquest concepte es manté en transformació constant.

Tal i com exposa el doctor Ricardo Peter “La identitat possibilitada per les noves tecnologies es vincula a no-espai i a no-temps. Aquestes dues categories han quedat anul.lades, han deixat de ser fronteres entre el jo i l’altre. D’aqui sorgeix la necessitat d’una nova definició del concepte d’identitat”.

Una vegada endinsats en el món de la identitat digital, m’agradaria concloure que aquesta fa trontollar la definició clàssica de la identitat des de dos punts fonamentals:

El primer és que la construcció de la identitat on line es realitza fonamentalment des de lo implícit. Amb això vull dir que, ja no és tant important com actues tu amb els altres, sinó quin número d’amistats tens en el facebook, els grups i les activitats de les que formes part, les fotografies que publiques (hem de tenir present que lo visual esdevé un element de gran importància). Així, els recursos narratius perden pes en la identitat digital. Ja no es busca tant el feedback amb l’altre persona, en consequència, la resposta i la reacció són processos que deixen de ser importants en definir la identitat de l’altre. I això, no és traslladable al món off line, sinó com podem definir o conèixer la identitat d’una persona si no s’estableix un feedback o vincle relacional que impliqui una resposta o reacció? Només ens donaria informació la seva aparença física i això, seria com tenir un perfil de facebook, tuenti, o qualsevol xarxa social, únicament amb la fotografia de perfil, és a dir, sense les dades del nom, sense pertànyer a grups, sense una xarxa d’amics o àlbums fotogràfics…

Per altra banda, en el món virtual es tendeix a construir ficcions sobre la nostra identitat, es tracta de ficcions de caire realista que fan que cada vegada sigui mes difícil establir les fronteres entre allà on comença la ficció i acaba la realitat.

Finalment, m’agradaria esmentar que  cada vegada que parlo d’identitat ho faig partint de la base que aquesta és com un patchwork. Metàfora entesa, tal i com explica Miquel Rodrigo a l’article Identidad como patchwork, com a una peça complexa formada per fragments de les nostres experiències de vida que s’integren i confereixen una sola imatge. Per tant, veig a la nostra identitat com a una peça única i canviant que pateix un procés (històric, social i individual) de construcció constant. Una peça on els diferents fragments que la configuren s’homogeneitzen per crear una identitat coherent. Tal i com explica Miquel Rodrigo, amaguem les diferències de la nostra identitat per mostrar-ne una d’unificada i creïble, i és el resultat d’aquesta cohesió i unificació el que nosaltres mostrem a la resta de la societat. Però com mostrem la nostra identitat a través de les xarxes socials? Per exemple, com plasmem el nostre patchwork (les diferents personalitats/rols) en un sol perfil de facebook? Si jo sóc amiga, companya, filla, germana, cosina… i a cada situació adopto un rol diferent, com cohesiono totes les peces en la meva identitat digital?

Totes aquestes preguntes reafirmen encara més la meva idea que  la xarxa ha esdevingut un instrument essencial per la construcció de la nostra identitat, i en conseqüència, puc afirmar que internet ha canviat les condicions de producció del nostre jo.