Identitat digital


I seguiré parlant de la identitat digital, un tema que (com ja debeu haver notat) em genera curiositat. Pel que fa referència al concepte tradicional de la identitat, aquest implica la presència de l’altre i l’establiment d’un vincle relacional de confrontació que permet fundar les diferències entre un mateix i els altres. No obstant això, avui en dia, no podem pensar el concepte de la identitat en els termes propis tradicionals perquè amb els mitjans de comunicació i sobretot, amb l’aparició d’internet, aquest concepte es manté en transformació constant.

Tal i com exposa el doctor Ricardo Peter “La identitat possibilitada per les noves tecnologies es vincula a no-espai i a no-temps. Aquestes dues categories han quedat anul.lades, han deixat de ser fronteres entre el jo i l’altre. D’aqui sorgeix la necessitat d’una nova definició del concepte d’identitat”.

Una vegada endinsats en el món de la identitat digital, m’agradaria concloure que aquesta fa trontollar la definició clàssica de la identitat des de dos punts fonamentals:

El primer és que la construcció de la identitat on line es realitza fonamentalment des de lo implícit. Amb això vull dir que, ja no és tant important com actues tu amb els altres, sinó quin número d’amistats tens en el facebook, els grups i les activitats de les que formes part, les fotografies que publiques (hem de tenir present que lo visual esdevé un element de gran importància). Així, els recursos narratius perden pes en la identitat digital. Ja no es busca tant el feedback amb l’altre persona, en consequència, la resposta i la reacció són processos que deixen de ser importants en definir la identitat de l’altre. I això, no és traslladable al món off line, sinó com podem definir o conèixer la identitat d’una persona si no s’estableix un feedback o vincle relacional que impliqui una resposta o reacció? Només ens donaria informació la seva aparença física i això, seria com tenir un perfil de facebook, tuenti, o qualsevol xarxa social, únicament amb la fotografia de perfil, és a dir, sense les dades del nom, sense pertànyer a grups, sense una xarxa d’amics o àlbums fotogràfics…

Per altra banda, en el món virtual es tendeix a construir ficcions sobre la nostra identitat, es tracta de ficcions de caire realista que fan que cada vegada sigui mes difícil establir les fronteres entre allà on comença la ficció i acaba la realitat.

Finalment, m’agradaria esmentar que  cada vegada que parlo d’identitat ho faig partint de la base que aquesta és com un patchwork. Metàfora entesa, tal i com explica Miquel Rodrigo a l’article Identidad como patchwork, com a una peça complexa formada per fragments de les nostres experiències de vida que s’integren i confereixen una sola imatge. Per tant, veig a la nostra identitat com a una peça única i canviant que pateix un procés (històric, social i individual) de construcció constant. Una peça on els diferents fragments que la configuren s’homogeneitzen per crear una identitat coherent. Tal i com explica Miquel Rodrigo, amaguem les diferències de la nostra identitat per mostrar-ne una d’unificada i creïble, i és el resultat d’aquesta cohesió i unificació el que nosaltres mostrem a la resta de la societat. Però com mostrem la nostra identitat a través de les xarxes socials? Per exemple, com plasmem el nostre patchwork (les diferents personalitats/rols) en un sol perfil de facebook? Si jo sóc amiga, companya, filla, germana, cosina… i a cada situació adopto un rol diferent, com cohesiono totes les peces en la meva identitat digital?

Totes aquestes preguntes reafirmen encara més la meva idea que  la xarxa ha esdevingut un instrument essencial per la construcció de la nostra identitat, i en conseqüència, puc afirmar que internet ha canviat les condicions de producció del nostre jo.

En un pots anterior vaig parlar sobre la identitat digital i la tendència d’aquesta per idealitzar el nostre jo (El jo digital, el jo ideal) Però què és la identitat digital? Què caracteritza la identitat off line?

Per definició, la identitat és el conjunt de propietats d’un individu que el diferencia dels altres. La verificació d’aquests trets és el que ens permet determinar que un individu és qui diu ser. Però és important tenir en compte que les propietats o trets de cadascú poden ser propis o adquirits amb el pas del temps. A més a més, cal distingir entre aquells trets que són apreciables a pimera vista i aquells que són ocults. Partint d’aquesta definició la consultora tecnològica independent, Evolucy, defineix a la Identitat Digital com al conjunt de propietats que caracteritzen un individu o col.lectiu en un medi de transmissió digital.

Quines diferències presenta la identitat on line respecte la off line?

A diferència de la identitat en el món real, o identitat off line, la identitat digital no existeix a priori, hem de crear-la i vincular-la a l’individu.

En la identitat digital tendim a idealitzar el nostre jo més que en la personal. És més fàcil amagar les propietats que no ens interessen i ressaltar aquelles que sí.

En el món real, la coherència identitària és més intuïtiva que en el món digital. És a dir, la coherència que presento davant el meu cap, els meus veïns o prenent unes copes la segueixo amb major o menor encert. Doncs, aquesta coherència no és directament traslladable al món digital.

Com serà la nostra identitat d’aqui uns anys? Hi ha qui diu que en un futur la identitat on line serà més important que la off line… Jo, sincerament, crec (i pel bé nostre espero que així sigui) que aquestes prediccions no arribaran a complir-se mai.

Em genera curiositat la manera com les persones, a través de les xarxes socials, venem el nostre jo a la resta de la societat. Sí, he dit vendre, i és que jo sóc dels que pensa que les xarxes socials són un mitjà per promocionar la nostra persona davant la societat que ens envolta. Passem hores davanat l’ordinador, conectats al Facebook, Tuenti o MySpace, pengem fotografies nostres, del nostre dia, els nostres amics, viatges… ens fem admiradors de grups i personatges públicament, i fins i tot diem què fem o pensem a cada moment. No importa que els 500 amics que tenim al facebook, sàpiguen què he menjat avui per dinar, a quina hora he entrat a classe o si m’acabo de llevar. Millor! Així els meus amics (se’n pot dir amics a aquells qui ni tant sols et saluden pel carrer? Aquells Aquells amb qui no has creuat mai més que dues paraules seguides? Aquells a qui no has vist mai cara a cara?) estan al dia de la meva vida.

Creem la nostra personalitat (només digital?) amb les xarxes socials, a partir de la condensació d’imatges i petits pensaments i gustos expressats en públic. D’aquesta manera configurem el nostre jo ideal, projectem allò que volem ser i ho mostrem als altres. L’objectiu de tot això? Promocionar-nos. Com si es tractés d’un anunci publicitari, nosaltres també volem agradar a l’audiència, però per aconseguir-ho, abans hem de ser capaços de captar la seva atenció, ja sigui a través de la creativitat (un perfil de facebook molt original) o de la saturació de missatges (moltes i constants publicacions al facebook).

Equiparem el nostre jo amb un producte? No vull semblar extremista, però en certa manera, podem dir que el nostre jo també es mou en unmercat de lliure competència, per això necessitem posicionar-nos, delimitar allò que volem ser (i el que no també) i comunicar-ho a la resta de la societat. I igual que succeeix amb la moda dels productes light (tots acaben buscant un posicionament similar) les persones també seguim les modes. Potser per això tots volem ser (o només semblar?) extrovertits, populars (que creixi la llista d’amistats!), divertits, dinàmics…?

En definitiva, crec que a partir del nostre nostre perfil en les reds socials podem arribar a mitificar el nostre jo (i el més probable és que ho fem sense ni tan sols adonar-nos-en). Com? a partir de la suma d’imatges visuals i frases positives que publiquem sobre nosaltres mateixos i que tendeixen a idealitzar favorablement la nostra personalitat. Però no oblidem que la percepció de les persones és subjectiva, i per tant, una vegada hem configurat el nostre jo digital(la projecció del nostre jo ideal), al final aquest és modulat i interpretat per les percepcions personals de cadascú (Menys mal!).