All you need is love

“All you need is love”, qui no ha cantat mai aquesta cançó dels Beatles? No sé, si l’heu cantat avui, fa dies, setmanes o anys, però us puc assegurar que el dia 7 de desembre eren moltes les persones que van cantar-la. Starbucks va invitar als membres de Facebook de 16 països, entre els quals hi havia Espanya, a formar part de la iniciativa solidària que emprenien el passat dia 7. Es tractava que la gent que es sumés a la campanya cantés la cançó dels Beatles “All you need is love” i pugés un vídeo a la xarxa. L’objectiu de tot això? Que per cada vídeo pujat, la cadena internacional de cafè faria una donació a la ONG Red per la lluita contra el SIDA a Àfrica.

Així doncs, Starbucks sap com treure partit de les xarxes socials, no només amb l’objectiu final d’augmentar ventes o fidelitzar clients, sinó per comunicar i fomentar les seves tasques de responsabilitat social corporativa. És a dir, per contribuir voluntàriament a una millora social a la vegada que millora la imatge corporativa de l’empresa, atorgant-li un valor afegit que reforça el seu nom i prestigi. Amb aquesta campanya Starbucks aprofita per comunicar que des que va firmar l’acord de col.laboració amb la ONG Red, la cadena ha generat una quantitat de diners equivalent a més de 7 milions de dies de medicina per ajudar als malalts de sida a l’Àfrica.

Segons Brand Republic, es tracta de la major campanya global feta per una marca en aquesta xarxa social. L’esdeveniment es pot seguir en directe des de la web www.StarbucksLoveProject.com, en el projecte també s’han convidat a músics famosos per unir-se a la causa.

 

No tweets, no facebook

Llegint La Vanguardia d’ahir em va sorprendre el titular següent Twitter y Facebook, vetados a estrellas del cine y el deporte. La notícia explica que Hollywood se suma a la corrent de les lligues esportives en quan a restringir a les seves estrelles l’ús de les xarxes socials.

La veritat és que desconeixia que en les principals lligues esportives, així com la NBA (bàsquet), NFL (futbol americà) i NHL (hoquei gel) es prohibeixi als jugadors la utilització de Twiter i Facebook des de un temps abans del partit i fins a un cert temps després. Es tracta de períodes de silenci que oscil.len des de la mitja hora a les dues hores. L’objectiu de tot això? evitar desqualificacions dels jugadors cap als seus rivals i als àrbits amb comentaris en calent. Aquests intents per controlar la informació que es publica evidencien, no només la massificació de les xarxes socials, sinó també el poder i la influència que exerceixen en la societat.

Per les lligues esportives, les xarxes socials són un instrument de màrqueting, una via per atorgar valor a la “marca” però també una amanaça per atemptar contra aquesta i fins i tot, la pròpia essència del esport. El director de màrqueting en les xarxes socials de la NHL, Mike Dilorenzo exposa Simplement crec que està en el ADN dels nostres jugadors. En les seves ments no es considera això com a màrqueting, sinó com autopromoció.

I ara, seguint aquesta mateixa línia, les principals productores de Hollywood comencen a veure a les xarxes socials com a una possibe amanaça. Una amanaça que podria atacar directament a la confidencialitat de les seves pel.lícules. Per això, no és d’estranyar que algunes productores hagin incorporat en els contractes dels actors clàusules que prohibeixen trencar la confidencialitat del seu treball en mitjans interactius com les xarxes socials o blogs. Aquesta és la mesura que ha aplicat DreamWorks a Cameron Díaz i Mike Myers, per tal d’evitar que publiquin filtracions sobre la pel.lícula de Shrek.

Les prohibicions i clàusules són una via de control sobre possibles publicacions a les xarxes socials. Publicacions que poden resultar amanaçadores per la imatge d’una lliga esportiva o productora de cinema. Però què me’n dieu de la professionalitat de cada jugador i actor/actriu? La professionalitat consisteix en comprendre i respectar l’essència de cada treball. I en tot cas, l’essència de l’esport és desacreditar públicament al contrincant? Si l’ètica de cadascú atempta contra els principis bàsics de la professió potser el què cal replantejar no és només l’ús de les xarxes socials…